Go to Top

Gold Fever

 

L’or és un metall noble que brilla sota els rajos del Sol. Des de temps remots ha fascinat els Humans i, per això, moltes vegades els ha portat cap al camí de la perdició.

El dia 15 de juliol de 1897 va arribar al port de San Francisco un vaixell amb uns estranys passatgers. En les seves maletes transportaven llavors d’or per vendre-les al mercat local. Ràpidament va córrer per la ciutat la notícia de que a les terres del nord, a les sorres del riu Klondike, afluent del Yukon, s’havien descobert uns jaciments d’or de riquesa incommensurable. N’hi havia prou en furgar a les seves sorres per trobar llavors d’or d’una mida gegantina, capaces de convertir un miner miserable en milionari.

Milers de ciutadans van embogir i van abandonar la ciutat amb la roba que portaven posada i un calçat precari, i en els vaixells disponibles es van dirigir a conquerir la immensa riquesa que la deessa Fortuna els oferia.

Per arribar al seu destí, havien de desembarcar a Skagway, a la costa d’Alaska, creuar les Coast Mountains pel Chilkoot Pass o pel White Pass i baixar navegant pel riu Yukon fins a arribar a Dawson City. Allà podien reclamar la propietat d’una de les parcel·les en què havia estat dividit el jaciment.

 

White Pass Trail. 1899.

White Pass Trail. 1899.

 

Cada vegada que un vaixell arribava al seu destí carregat d’aventurers, aquests corrien desesperats cap a les muntanyes per ser els primers a arribar a la riquesa.

La realitat era molt diferent dels seus somnis. Aquells passos entre muntanyes gegantines, que avui podem recórrer còmodament asseguts en un ferrocarril, van ser trampes mortals que van atrapar a molts d’ells. Els que aconseguien arribar exhausts al riu Yukon tallaven arbres per construir precàries basses. Molts van morir ofegats en aquelles aigües gelades.

S’estima que la Febre de l’or del Klondike va embruixar a més de 100.000 habitants de San Francisco i de Seattle. Gairebé tots van morir en el camí o víctimes d’un hivern sense misericòrdia. Es calcula que només 20.000 persones van arribar a Dawson City amb vida.

 

Chilkoot Pass steps.

Chilkoot Pass steps

 

Allà es van trobar amb les veritables dificultats. Les sorres auríferes es trobaven sota el permafrost, un terreny perpètuament gelat que calia escalfar cremant molta fusta abans de poder excavar. Després, calia rentar centenars de tones de sorra per obtenir unes llavors d’or. Molts no disposaven de diners per finançar l’aventura i van haver de treballar com miners miserables per aconseguir subsistir.

Afortunadament, la North-West Mounted Police va aconseguir aviat imposar la llei i l’ordre.

Va impedir l’entrada al Canadà dels que no tinguessin subministraments i mitjans adequats per a sobreviure, i va lluitar contra els bandits i lladres de bestiar que s’aprofitaven del desgavell però delinquir.

De tots aquells emigrants, uns pocs es van fer milionaris. D’altres, uns 5.000, van aconseguir trobar or.

Al cap de pocs mesos, va arribar a Dawson City la notícia que a Alaska s’havien trobat immensos jaciments de sorres auríferes. La massa de desheretats va abandonar Dawson City, víctimes de la nova febre, i la ciutat va quedar semi abandonada.

Canadà és avui dia el paradís de la mineria, amb extenses explotacions de metalls i diamants. Les sorres bituminoses d’Alberta són les majors reserves de petroli del món, molt superiors a les reserves d’Orient Mitjà.

 

L'illa de Vancouver - Paisatges desolats del Yukon a la primavera.

Paisatges desolats del Yukon a la primavera

 

La vida del miner avui en dia és molt diferent, però dura. Enormes camions i grues treballen a menys de 30 graus extraient les riqueses de la Terra, sota la interminable nit àrtica o durant els dies d’estiu eternament lluminosos.

El Govern del Canadà, extremadament respectuós amb el medi ambient, té cura que no siguin pertorbats els drets de la Natura i de les nacions originàries que habiten en aquelles terres inhòspites des de fa milers d’anys.